dimecres, 18 d’abril de 2018

Finestres al futur a l’Espai familiar Llefià

Exposició: Finestres al futur
del 14 de març al 30 d'abril de 2018
Lloc: Espai familiar Llefià (Badalona)
Organitza: Espai familiar Elna (Fundació Ateneu Sant Roc) i Espai familiar Llefià



Les noies de l’Espai familiar Elna expliquen les seves arpilleres de l’exposició Finestres al futur, la importància de l’acompanyament i la formació dels nadons des del començament de la vida.



diumenge, 15 d’abril de 2018

Arpilleres a les Jornades de pau i convivència a Pamplona


Exposició: Arpilerak: Memoriaren Haritik Etorkizuna Josten / Aripilleras: Al hilo de la memoria, tejiendo futuro (dins de les "Jornadas de paz, convivencia y derechos humanos, una mirada desde el arte"
del 12 al 22 d'abril de 2018
Lloc: Auditori 
Baluarte (Pamplona)
Organitza: Gobierno de Navarra

Curadora: Roberta Bacic

L'exposició d'arpilleres ha estat el punt de partida de la III edició de les Jornadas de Paz, Convivencia y Derechos Humanos 'Sembrando convivencia. Una mirada desde el arte'. Consta d'una selecció de 30 arpilleres de conflicte procedents de països com Xile, Argentina, Colòmbia, Perú, Anglaterra, Irlanda del Nord, Alemanya, Catalunya i Euzkadi.



Aquestes jornades pretenen captar l'atenció de les noves generacions i animar a construir una societat més ètica i més justa des de la creativitat.

La tarda de dijous es va fer una taula rodona amb Roberta Bacic (Conflict Textiles), Iratxe Momotio i Idoia Orbe (Museu de la Pau de Gernika), Roser Corbera (Fundació Ateneu Sant Roc), Esther Vital (Moviment d'Afectats per Represes al Brasil) i Ekaitz Goikeoetxea (IES Askatasuna), que van visibilitzar les diferents experiències entorn de les arpilleres i el tèxtil com a eines de denúncia, cohesió, pau i convivència.


Divendres a la tarda es fa realitzar un taller pràctic a càrrec de Roberta Bacic i Núria Bonavila (Congrés-Indians), sobre la història i creació d'arpilleres adreçats a Centres educatius i associacions i el dissabte un altre taller obert al públic general.

La tarda de dissabte es va reservar per a dues visites guiades de la mà de la curadora de l'exposició que va captar l'atenció de les persones participants.



Més informació a:
>>http://www.diariodenavarra.es/noticias/navarra/2018/04/03/iii-jornadas-paz-convivencia-derechos-humanos-baluarte-584873-300.html
>>http://cain.ulster.ac.uk/conflicttextiles/search-quilts/fullevent/?id=185

dimarts, 20 de març de 2018

Teixint Víncles i Mitja subversiva, celebració del 8 de març


Taller DONES I TREBALLS
dissabte 17 de març de 10 a 13 h
Lloc: Centre Cívic Sagrada Família
Organitza: Teixint Vincles i Grup Mitja subversiva


Exposició i trobada dels grups de teixidores Teixint Vincles i Mitja Subversiva.
Els diferents papers de la dona, el seu treball invisible, les seves lluites, els seus èxits, històries de vida i tot el que falta! Un matí molt creatiu i enriquidor.





dijous, 15 de març de 2018

Arpilleres de refugiats al Col·legi de l'Assumpció



Exposició: Arpilleres en acció: REFUGIATS
del 12 de març al 6 d'abril de 2018
Lloc: 
Col·legi Mare de Déu de l'Assumpció (Badalona)
Organitza: 
Fundació Ateneu Sant Roc i Col·legi Mare de Déu de l'Assumpció amb la col·laboració de Conflict Textiles

El Col·legi Mare de Déu de l'Assumpció acull l'exposició Arpilleres en acció: REFUGIATS, dins de les activitats de la Setmana Solidària.

El dimecres 14 de març es van fer dues visites guiades a l'exposició a les quals van participar mestres i professors de primària i secundària del centre educatiu.

Per l’aula de Competència Espiritual han passat mestres, professors, alumnes i pares. Aquesta mostra ha estat una eina de reflexió sobre els refugiats, donada la interpretació de fets durs, el seu llenguatge fàcilment entenedor i tendre que ha arribat directament, que ha emocionat, deixa despullats de raons, interpel·la i espera resposta.


dijous, 8 de març de 2018

Manifest DIA INTERNACIONAL DE LES DONES


Durant el mes de març el districte de Sant Andreu organitza tot un seguit d’actes per commemorar el Dia Internacional de les Dones.

Els actes programats inclouen debats per pensar en clau de gènere, exposicions, xerrades, cinefòrums, exhibicions de ball, espectacles, recitals de poesia, homenatges i premis, tallers per infants i adults, concursos, teatre i activitats variades organitzades per un gran nombre d’entitats de Sant Andreu.

Enguany el Grup de dones arpilleres de Congrés-Indians ha llegit el manifest:


dimecres, 7 de març de 2018

La Dona a la transició espanyola

Exposició: Dona i transició
Inauguració: 7 de març de 2018
Lloc: Casal de barri Congrés-Indians

Organitza: Casal de barri Congrés-Indians


Segur que aquestes arpilleres ens portaran records a tots nosaltres, d'altres èpoques que vam passar; de la nostra joventut, les històries de les nostres àvies, els nostres pares...

TRANSICIÓ I DEMOCRÀCIA (1975-1996)
Si mirem al diccionari, transició és l'acció de passar més o menys ràpidament, d'un estat a un altre, d'un assumpte, idea, etc., a un altre. Procés polític no violent pel qual una comunitat modifica la seva forma de governar-se.

La Transició espanyola va ser una època de canvis per a tothom; canvis socials, polítics, etc. Després d'una època negra, la llibertat i la democràcia tornaven i impactaven de forma positiva a la societat.

En aquesta ocasió el grup d'arpilleres hem posat fil a l'agulla per representar la transició, emprant l'experiència pròpia i la coneixença d'altres testimonis i/o fets històrics que ens han inspirat.

Com sempre, fent servir l'arpillera com a canal de comunicació, hem imprès per a la memòria algunes vivències d'aquests temps.



dimecres, 21 de febrer de 2018

Arpilleristes de Congrés-Indians a la Verneda la Pau


Les arpilleristes de Congrés-Indians ensenyen la seva feina a l'Escola de Salut de Gent Gran de la Verneda la Pau.

dijous, 8 de febrer de 2018

Rosa Borràs deixa un trocet de Mèxic a Badalona

Són les 10 del matí i ja estem totes a l'Ateneu. Sortim xino-xano cap a Menarini per a veure com ha quedat l'exposició Arpilleres en acció: REFUGIATS. Pel camí, a l'estació de metro, cal recollir a la Rosa Borrás que ens ve a visitar des de Mèxic!

A Menarini som molt ben rebudes, la Mònica ens ensenya els laboratoris i finalment arribem a l'"expo". Fotografies, comentaris... dificultats tècniques... i incumpliments! fa quasi bé un any de la gran manifestació de #volemacollir i els compromisos per part dels estats no s'han assumit, la situació segueix sent crítica però els mitjans de comunicació s'han relaxat i les ONGs tenen molt problemes per actuar.


Un cop a la sala de reunions la Rosa comença a parlar del seu país, no tenim ni idea del que passa a Mèxic! Ens explica com en poc temps els "narcos" i el govern mexicà han creat una situació ben complicada d'inseguretat ciutadana, amb morts a l'atzar, feminicidis, marca de territori i la sensació que la vida val menys que la bala que mata.

Davant d'aquesta difícil realitat la Rosa pertany al col·lectiu Bordados por la Paz - Puebla i broden mocadors per cada víctima de la guerra absurda "contra el narco"Broden en grup, a les places públiques, comparteixen amb amics i transeünts la informació, però sobretot, el dolor i la ràbia per la situació de violència en la qual viuen avui. Broden amb fil vermell pels morts i amb fil verd pels desapareguts amb l'esperança que tornin vius.


Acabem la visita a la Fundació Ateneu Sant Roc per a veure les arpilleres Finestres al futur de l'Espai familiar Elna i Posar fil a l'agulla, tot reflexionant sobre aquesta trama de fils que construeix noves xarxes i ens fan perseverar en el treball per les causes justes.


>>Més informació dels brodats mexicans a https://www.facebook.com/hashtag/bordandoporlapaz?source=feed_text&story_id=10214482078262226&pnref=story

dimecres, 24 de gener de 2018

Treball sobre Drets Humans a Vilafranca del Penedès


Exposició ARPILLERES INDIGNADES
del 23 de gener al 27 de febrer
Lloc: IES Eugeni d'Ors (Vilafranca del Penedès)
Organitza: IES Eugeni d'Ors i Fundació Ateneu Sant Roc



Ahir arpilleristes de Badalona es van desplaçar l'institut Eugeni d'Ors de Vilafranca del Penedès per a explicar breument l'origen de les arpilleres com a objecte de denúncia i el procès del treball reflectit en les Arpilleres Indignades. 

Els nois i noies van manifestar la seva curiositat amb preguntes força interesants i després van procedir a l'elaboració d'un personatge amb pedaços de roba i fil.

Desitgem a aquests nois i noies, acompanyats pels seus professors/es, un bon camí en la descoberta dels Drets Humans a través de la innovació.

diumenge, 7 de gener de 2018

4a edició d'arpilleres a Sant Vicenç dels Horts

Exposició: De les noves tecnologies a les arpilleres. Des d'on puc veure el món amb uns altres ulls / Records de les meves arrels i vida.
del 22 de desembre de 2017 al 31 de març de 2018
Lloc: Vestíbul del Casal Cívic de Sant Vicenç dels Horts
Organitza: Punt Òmnia Sant Josep de Sant Vicenç dels Horts

El 22 de desembre just abans de Nadal vam inagurar de nou la expo de les arpilleres del Punt Òmnia de Santvi, al Casal Cívic Sant Josep de Sant Vicenç dels Horts. En aquest cas la Quarta edició amb molta satisfacció i molt orgulloses per la increible tasca i resultat!

El tema escollit com a font d'inspiració en aquest cas ha estat "Des d'on puc veure el món amb uns altres ulls" I alhora "Records de les meves arrels i vida". On s'hi pot reflectir clarament molta creativitat, implicació i dedicació. Alhora una clara influència com a millora en les presentacions de les arpilleres, del nostra referent arpilleristic més proper, l'Ateneu Sant Roc. 

Enhorabona arpilleristes per les vostres obres d'art creades, sou Totes unes Artistasses! Endevant Creant!

En la Masia donde afronté mi reto de vida (Isabel Pérez Pozo) /
Feliç en la fira de Nadal (Montse Martí Asensio)
Toda una vida contigo (Ana Mary Sánchez Muñoz)  /
Desde mi querida Ávila a la meva Estimada Catalunya (Antonia Muñoz Pedrero)
Desde mi Huelva natal a Catalunya (Juliana Gómez García) /
Compartiendo buenos momentos en la naturaleza (Leonor González Raya)
El Pueblo de Lanjarón, donde nació mi padre
(Cándida Muñoz Márquez)

Roberta Bacic, investigadora en drets humans i col·leccionista d’arpilleres

ENTREVISTA A ROBERTA BACIC • Eugènia Riera • Institut Català Internacional per la Pau


Roberta Bacic, nascuda a Xile i resident a Irlanda del Nord, és fundadora de Conflict Textiles, una col·lecció d’arpilleres molt significativa a nivell mundial. Professora de filosofia i anglès de formació, i investigadora en temes relacionats amb els drets humans, Bacic s’endinsa en el món de les arpilleres durant la dictadura xilena d’Augusto Pinochet. L’ús de l’artesania tèxtil li permet denunciar la repressió i la violència que viuen especialment les dones xilenes, un llenguatge que més tard exporta a altres països a través de la seva col·lecció, també a Catalunya.

Les arpilleres són una forma artística de denúncia, de resistència política, de teràpia, de participació social... Com i per què neixen?
Les arpilleres neixen a Xile als anys 70 fruit d’una necessitat emergent de dones que estaven vivint la repressió política en primera persona; dones a qui estaven arrestant els seus marits, companys, fills o pares… desapareguts, torturats, empresonats o exiliats. En aquest context, es produeixen dos fenòmens: d’una banda, la necessitat d’aquestes dones d’actuar davant el que està passant, de denunciar, de ser capaces de ser actores de les seves històries; de l’altra, la necessitat de sobreviure perquè són elles les que adquireixen el rol importantíssim de manutenció de la família. De fet, a partir de l’any 73 -després del cop militar- les dones, que fins aleshores moltes vegades es quedaven a casa per cuidar els fills, han d’assumir un doble rol: de mare que proveeix els ingressos i de dona que busca el seu familiar desaparegut. És així que comencen els tallers d’arpilleres tal com les coneixem ara.

Abans no existien, doncs?
Existien treballs tèxtils, com els de la famosa folklorista xilena Violeta Parra, però a nivell de tècnica són totalment diferents. Les arpilleres de Violeta Parra són a gran escala i brodades, i tracten sobre temes socials, mentre que les que jo col·lecciono es treballen amb retalls de material usat, per exemple amb tela de faldilles de les mateixes dones. A més, el brodat és un element addicional per adherir les peces però no és el central.

Les seves arpilleres posen al centre la denúncia de la repressió política?
Amb les que jo treballo sí. Però volen ser també una narració de la vida quotidiana a través dels fets polítics. Per exemple, hi ha una arpillera que es diu “Corte de agua” que mostra la capacitat de les dones d’organitzar-se davant dels talls d’aigua motivats per la repressió política. En aquesta conjuntura, les dones representen la seva quotidianitat i com les circumstàncies que les envolten han canviat la seva vida quotidiana.

"Les arpilleres neixen a Xile de la necessitat de les dones d’actuar davant la repressió que pateixen"


La tècnica de les arpilleres s’ha convertit també en un element d’apoderament de les dones?
Les arpilleres han estat una manera d’apoderament, però també de denúncia, de testimoni i de preservació de la memòria. I no és simplement una tècnica, jo prefereixo parlar de llenguatge, perquè hi ha arpilleres fetes amb molt poca tècnica, per dones que en sabien molt poc de cosir, però el seu art rau en el fet de poder comunicar el que volen dir. És el llenguatge de transmetre la vida completa de les dones, amb una càrrega política i social. Com deia Primo Levi, quan un viu situacions extremes com els camps de concentració, les paraules no són suficients per descriure aquestes vivències i cal buscar noves formes. I una d’aquestes formes és l’artesania tèxtil, que la dona pot continuar treballant a casa seva; mentre va cosint va utilitzant el banc del temps: el temps de reflexió i el temps del rellotge.

És un llenguatge exclusiu de les dones?

Jo diria que és un llenguatge prioritari de les dones. Els homes han tingut altres maneres de testimoniar el que els ha passat (per exemple des de la presó) i en algunes cultures -africanes- són els homes els que fan els teixits mentre les dones treballen la terra. Però les arpilleres xilenes han estat fetes majoritàriament per dones i per això narren com els fets violents interrompen el curs de la seva vida quotidiana i mostren el dolor de la pèrdua o desaparició dels marits, companys o fills. D’aquesta manera aquestes dones es converteixen en autores de la seva pròpia història, prenen autoria de la seva pròpia vida, s’empoderen per tenir un rol viu i actiu.

Com s’organitzen les primeres dones per cosir?
Durant la dictadura militar a Xile, la major part dels tallers van rebre el suport de l’Església Catòlica xilena, que va donar espai físic i material perquè es poguessin desenvolupar, i després els teixits es van exportar a través de la Fundació Solidaritat. Va ser una exportació massiva d’arpilleres, en van sortir milers a l’exterior, en un temps de silenci. En un primer moment es van ignorar perquè eren vistes com a simples teixits de dones, però després, quan van descobrir el seu valor, les arpilleres van ser proscrites i durant molts anys es van considerar subversives.


"Les arpilleres han estat una manera d’apoderament de les dones, però també de denúncia, de testimoni i de preservació de la memòria"


Com han evolucionat des d’aleshores?
De diferents maneres. Per exemple, ara les arpilleres s’utilitzen també com a part d’art-teràpia, per treballar traumes, sobretot amb dones que han viscut situacions de violència domèstica o violència sexual. I també s’han utilitzat amb altres objectius de denúncia, més enllà dels polítics, s’han treballat a les escoles i com a tècnica per recuperar testimonis informals de fets denunciables.

La tècnica neix a Xile però s’ha treballat a molts altres països. On han tingut més repercussió?
La major part dels treballs que s’estan fent a altres llocs han nascut a partir d’exposicions que hem fet d’arpilleres de la col·lecció Conflict Textiles. Altres dones han descobert la necessitat d’expressar-se a través d’aquest llenguatge. Per exemple a Irlanda del Nord, on jo visc i on el conflicte és viu i continua fort, les dones han començat a conversar sobre el que ha passat a les seves comunitats a través de les arpilleres. També a Catalunya, on vaig fer una primera exposició l’any 2008, les dones de l’Ateneu de Sant Roc, a Badalona, fan tallers d’arpilleres que inclouen una reflexió de la guerra civil espanyola i justament aquesta tardor es pot visitar la mostra “Arpilleres en acció: Refugiats”.
També s’estan treballant les arpilleres al País Basc, a l’Argentina, a Anglaterra... hi ha una proliferació de l’ús de l’arpillera com a forma de llenguatge i conversa a través del material tèxtil, i tots ells són espais que faciliten a les dones narrar les seves pròpies narratives.

"És un llenguatge de transmissió de la vida quotidiana de les dones, amb una càrrega política i social"


Com arriba vostè a gestionar la col·lecció d’arpilleres més important a nivell mundial?
Jo soc xilena, vaig passar tota la dictadura militar a Xile, i camino amb les arpilleres des de l’any 1975. Han estat part connatural de la meva vida però és quan arribo a Irlanda del Nord quan em demanen noves modalitats de treballar amb les comunitats enfrontades pel conflicte, i jo recorro a les arpilleres. Llavors és quan vaig començar a retrobar teixits que havia adquirit i regalat, i els vaig col·leccionar. En van entrar més i més, a través de donacions també, i ara la col·lecció Conflict Textiles té més de 300 peces documentades. És l’arxiu més complet que existeix a nivell internacional, un arxiu que jo anomeno “dialogant” perquè no és només el tèxtil per si sol, sinó que pot ser usat per a una exposició, una conferència, la portada d’un llibre, etc., i interactua amb activitats associades a l’exposició.

De la seva extensa col·lecció, hi ha una arpillera que vostè se sent molt pròpia: l’Arpillera Peruana, que il·lustra l’experiència de la violència de les dones afectades pel conflicte entre el govern del Perú i a l’organització Sendero Luminoso. Què representa?
Aquesta arpillera, anomenada “Ahir i avui. Les dones de Kuyanakuy”, que avui és part del Lugar de la Memoria, la Tolerancia y la Inclusión Social del Perú, va tenir per a mi una ressonància important perquè la vaig fer servir per il·lustrar com es podia treballar el conflicte a Irlanda del Nord. Me la va prestar una companya, Gaby Franger, de “Dones d’un sol Món – Museu de la Dona d’Alemanya” i mostra com les dones afectades a una banda i altra del conflicte tenen més coses en comú que no pas diferències. Totes les dones, d’un costat i de l’altre, eren pobres, desplaçades, havien perdut marits i fills... estaven unides per aquesta situació més que dividides. És una manera de dir que hem de buscar el que ens uneix, perquè les divisions alimenten seqüeles.

És un bon exemple de com les expressions artístiques poden contribuir al treball de construcció de pau.
Sí, i aquesta contribució es fa a través d’assumir un rol absolutament participatiu en la creació de generar espais d’apoderament i de visibilització de les violacions de drets humans. La construcció de pau es basa en la capacitat de treballar els temes que han interromput la vida. Per exemple, les dones han après a través de les arpilleres a viure amb un dolor que no oblidaran. La persona que ha perdut el seu fill no pot oblidar. Una comissió de la veritat és important a nivell social però com es reforcen els aspectes de la vida per seguir endavant? Aquí és on és important el treball en comunitat, reforçar els llaços de la comunitat, perquè el que li passa a un també els passa a altres.

>>Veure a http://www.icip-perlapau.cat/numero32/entrevista/entrevista/ca

dijous, 4 de gener de 2018

Arpilleres en acció: REFUGIATS a Menarini


Exposició: Arpilleres en acció: REFUGIATS
del 4 de gener al 2 de març de 2018
Lloc: Laboratoris Menarini
Organitza: Laboratoris Menarini i Fundació Ateneu Sant Roc amb la col·laboració de Conflict Textiles


diumenge, 10 de desembre de 2017

Dones compromeses



Les trobades entre les arpilleristes de Sant Vicenç dels Horts i de Sant Roc sempre ens emocionen i omplen moltíssim! Dones unides per la mateixa tasca, creant vincles entre entitats que treballen a nivell social i comunitari, de manera creativa.

El 7 de desembre vam compartir una tarda d'arpilleres i conversa. Primer, visitant l'exposició Arpilleres en acció: Refugiats! i després explicant l'evolució com a arpilleristes de cada grup, els temes treballats, la vida dels nostres barris... Tot això ben completat amb un cafè i dolços casolans. Els temps se'ns va passar en un sospir, i vam acabar descobrint l'Ateneu a través de l'arpillera Posant fil a l'agulla.

Al Punt Òmnia de Sant Vicenç dels Horts el divendres dia 22 de desembre a les 18 h, inauguració de la nova exposició d'arpilleres... les dones cosidores no paren!





dimecres, 29 de novembre de 2017

Arpilleres en el Dia Internacional de la Ciutat Educadora

Les arpilleristes de Congrés Indians han presentat el seu projecte en la jornada “El dret a la ciutat educadora”, al Col·legi d’Advocacia de Barcelona, acte organitzat des del Departament Barcelona Ciutat Educadora.

El moviment de ciutats educadores es va iniciar el 1990 arran del I Congrés Internacional, celebrat a Barcelona. Va ser en aquest escenari que un grup de ciutats, representades pels seus governs locals, va plantejar l’objectiu comú de treballar conjuntament en projectes i activitats per a millorar la qualitat de vida dels habitants, a partir de la seva implicació activa d’acord amb la carta de Ciutats Educadores.

La ciutat educadora és la que inverteix en l’educació en cada persona, de manera que aquesta sigui cada vegada més capaç d’expressar, afirmar, i desenvolupar el seu propi potencial humà. L'educació, per tant, esdevé un instrument de desenvolupament personal i col·lectiu per impulsar respostes noves i transversals per tal de prevenir situacions d'exclusió social.




dimarts, 28 de novembre de 2017

Llibre d'Arpilleres a Can Fabra


L'Escola Can Fabra, el grup d'Arpilleres de Congrés-Indians i el projecte Cohabitar entre- del Centre d'Art Contemporani de la Fabra i Coats han presentat el llibre d'Arpilleres a Can Fabra on expliquen l'experiència viscuda pels alumnes de 5è i 6è d'aquesta escola.

Durant uns mesos del curs passat, es va treballar la vinculació amb l'escola a través de la costura i el resultat és uns fantàstics tapissos fets amb la suma de les arpilleres de cadascun dels participants. Els infants, en la seva presentació, valoraven com haien gaudit fent l'activitat, tot el que havien après i estaven encantats d'haver compartir la classe amb artistes i arpilleristes.